Autoretrat de l'estudiant de llengües

 Aquesta és senzillament la imatge seleccionada per explicar la meva relació amb les llengües. Es tracta de el meu fill Roc fent una llengota. En ell veig l'inici i vull veure com es va desenvolupant, ja que considero que el fet de ser un estudiant de llengua ,sigui la materna o alguna d'estrangera, es tracta de una evolució o un procés que mai s'acaba.

Jo no en tinc constància de quan era petit, però abans d’aprendre a parlar, ja em comunicava  i em feia entendre com podia, segurament la primera de totes plorant com tots els nens.  Recordo però les vacances de Nadal amb els meus pares a Bèlgica i a França, quan jo deuria tenir uns 4 o 5 anys. Tinc la imatge de la meva mare dient-me d’anar sol a comprar pa o d’anar a alguna botiga i simplement amb gestos entendre’m amb la botiguera. Aquest és un fet aïllat que guardo a la memòria com una de les meves primeres intervencions comunicant-me i m’agrada recordar-la. Amb el temps he anat desenvolupant però tant l’expressió gestual com la oral, jejejej…

El què significa per mi aquesta imatge és un tot de felicitat. Entre ell i jo s'ha establert una comunicació que, amb els anys anirà evolucionant i cada vegada perfeccionant més, espero, i d’aquesta manera esdevingui un estudiant més de llengua, tal i com som totes les persones d’aquest món. Algun dia d’aquests el Roc potser veurà aquest bloc i s’enriurà de moltes coses, però tindrà aquesta imatge de referència per veure les nostres connexions com a estudiants de llengua.

Les Llengües

Je ne parle pas ou ne écris plus bien le français, mais je ai pensé qu'il pourrait dire quelques mots, car il ya quelques années, je  étudié à l'école secondaire et au collège ici en premier pour que je puisse revoir.

Pour moi, la langue est très important car elle vous permet de communiquer avec une autre personne ou plusieurs à la fois. Je pense que je parle ou écris, même un peu, une langue qui ne est pas votre enrichit comme une personne et fait que vous adorez en même temps permet de vous déplacer partout dans le monde avec plus de capacité. Enfin, je voudrais dire qu'une langue, vous pouvez également ouvrir des portes dans le lieu de travail.

Ai choisi cette photo parce que crois qu'une image vaut plus que mil mots et en elle se voit clairement le qu'est-ce qu'ai voulu dire avec les antérieurs mots, le comme través de la langue pouvons nous communiquer pour tout le monde.

Per fer aquest petit text he fet servir recursos diferents: Per una banda el meu pare parla una mica francès, tot i que no en sap escriure, i la meva dona també es troba en una situació similar. Per altra banda he redactat primer el text en la meva llengua materna, el català, i mitjançant els meus coneixements i un diccionari de casa he anat traduint el text inicial.

Em dic David

Sembla ser que David és el meu nom. Perquè? Doncs ma mare em va explicar un dia que tant en el meu cas com en el cas del meu germà Oscar van seguir el mateix procediment:

-  Que no hi hagi cap altre a la família amb el mateix nom, tots som únics inclòs el nostre nom.
-  La sonoritat amb el cognom també és molt important.
-  Per últim i més important, es fa una llisteta amb alguns dels noms escollits i el que agrada més acaba sent l'escollit ;)

He descobert que l'origen del meu nom és hebreu i que vol dir "el estimat" o "escollit per Déu", ja que és un nom bíblic en referència al rei David d'Israel. És molt famós també el cop de pedra amb una fona que David va fer-li al gegant Goliat.
El meu sant és el 29 de Desembre i... Ara que ho recordo, una altra de les característiques perquè els meus pares em van posar aquest nom és perquè hi ha molt poques variacions en els diferents idiomes.
També m'agradaria dir que segons les estadístiques, a la dècada dels vuitanta, que és la que vaig néixer, va ser la que el meu nom era més popular. Exemple clar que al meu poble de menys de 5000 habitants a la meva classe de EGB érem 3 Davids.

Per acabar aquesta entradeta m'agradaria destacar varis personatges amb el mateix nom que jo:


David Coverdale, David Lee Roth, David Bowie, David Crosby - Tots ells grans cantants, músics i artistes en general.

Recordo que de petit  no m'apassionava ni la lectura ni l'escriptura, ja que els records més antics que tinc són fent pàgines i pàgines de cal·ligrafia o bé quan la mestra ens deia que ens havíem de llegir algun text o llibre que no m'interessava gens ni mica, així com quan em renyaven perquè no escrivia entre les dues línies o perquè deixava poc marge i volia aprofitar tota la pàgina... Crec que amb els anys i a base d'hores dedicades i treball tant escolar com fora de l'aula he anat sabent trobar el gust per la lectura/escriptura així com el parlar/escoltar i la meva evolució  ha estat força positiva. Crec que l'element clau per poder evolucionar en la l'escriptura i en la llengua en general és trobar una lectura que t'apassioni, escoltar una cançó o un disc sencer de música que realment t'interessi i arribi,etc. Dic això perquè el fet d'aprendre dues o més llengües pot ser en un principi més dificultós per aprendre una llengua, però crec que a la llarga és més enriquidor, ja que pots dirigir-te a més persones, col.lectius, països, món. 

Diria que van haver-hi dues o tres etapes bastant significatives en la meva vida per agafar més gust a la lectura i escriptura , i crec que això ha fet que el procés d'aprenentatge hagi pogut evolucionar. La primera va ser en la lectura d'un llibre a secundària, podíem triar entre varis i això ja em va agradar, el llibre escollit va ser un de narrativa juvenil del Jordi Sierra i Fabra que es deia: "Nunca seremos estrellas del rock" i crec que em va marcar bastant. La segona etapa va ser també a la secundària, quan amb uns amics de classe vam fer un grup de música i vam començar a pensar cançons, això implicava haver de escriure-les, adaptar-les i transmetre-les, i aquest va ser un pas bastant important. Una de les altres etapes que recordo es estant a l'hospital sense poder moure'm però si que podia llegir i escoltar música, va ser en aquella època que vaig "devorar" una bona pila de llibres i de música.

Per finalitzar aquest primer post del meu bloc m'agradaria donar alguna idea de com crec que l'escola hauria d'abordar l'ensenyament/aprenentatge de l'escriptura. Crec que és molt important i essencial aprendre el codi (ortografia, morfologia, lèxic, sintaxi...) però per poder captar l'atenció de l'alumne s'ha de poder deixar escollir lectures, intentar que la lectura o escriptura que es faci pugui servir d'alguna cosa en la vida quotidiana de l'estudiant i així es podrà anar evolucionant de manera més positiva.