dimarts, 7 d’abril del 2015

Autoretrat de l'estudiant de llengües

 Aquesta és senzillament la imatge seleccionada per explicar la meva relació amb les llengües. Es tracta de el meu fill Roc fent una llengota. En ell veig l'inici i vull veure com es va desenvolupant, ja que considero que el fet de ser un estudiant de llengua ,sigui la materna o alguna d'estrangera, es tracta de una evolució o un procés que mai s'acaba.
Jo no en tinc constància de quan era petit, però abans d’aprendre a parlar, ja em comunicava  i em feia entendre com podia, segurament la primera de totes plorant com tots els nens.  Recordo però les vacances de Nadal amb els meus pares a Bèlgica i a França, quan jo deuria tenir uns 4 o 5 anys. Tinc la imatge de la meva mare dient-me d’anar sol a comprar pa o d’anar a alguna botiga i simplement amb gestos entendre’m amb la botiguera. Aquest és un fet aïllat que guardo a la memòria com una de les meves primeres intervencions comunicant-me i m’agrada recordar-la. Amb el temps he anat desenvolupant però tant l’expressió gestual com la oral, jejejej…


El què significa per mi aquesta imatge és un tot de felicitat. Entre ell i jo s'ha establert una comunicació que, amb els anys anirà evolucionant i cada vegada perfeccionant més, espero, i d’aquesta manera esdevingui un estudiant més de llengua, tal i com som totes les persones d’aquest món. Algun dia d’aquests el Roc potser veurà aquest bloc i s’enriurà de moltes coses, però tindrà aquesta imatge de referència per veure les nostres connexions com a estudiants de llengua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada