Aquesta és senzillament la
imatge seleccionada per explicar la meva relació amb les llengües. Es tracta de
el meu fill Roc fent una llengota. En ell veig l'inici i vull veure com es va
desenvolupant, ja que considero que el fet de ser un estudiant de llengua
,sigui la materna o alguna d'estrangera, es tracta de una evolució o un procés
que mai s'acaba.
Jo no en tinc constància de quan era
petit, però abans d’aprendre a parlar, ja em comunicava i em feia entendre com podia, segurament la
primera de totes plorant com tots els nens. Recordo però les vacances de Nadal amb els
meus pares a Bèlgica i a França, quan jo deuria tenir uns 4 o 5 anys. Tinc la
imatge de la meva mare dient-me d’anar sol a comprar pa o d’anar a alguna
botiga i simplement amb gestos entendre’m amb la botiguera. Aquest és un fet
aïllat que guardo a la memòria com una de les meves primeres intervencions
comunicant-me i m’agrada recordar-la. Amb el temps he anat desenvolupant però tant
l’expressió gestual com la oral, jejejej…
El què significa per
mi aquesta imatge és un tot de felicitat. Entre ell i jo s'ha establert una
comunicació que, amb els anys anirà evolucionant i cada vegada perfeccionant
més, espero, i d’aquesta manera esdevingui un estudiant més de llengua, tal i
com som totes les persones d’aquest món. Algun dia d’aquests el Roc potser
veurà aquest bloc i s’enriurà de moltes coses, però tindrà aquesta imatge de
referència per veure les nostres connexions com a estudiants de llengua.
